Art Gòtic - Pintura

Retaule de l'Esperit Sant

FITXA TÈCNICA:

Autor: Pere Serra.

Cronologia: 1393-1394.

Tècnica: Pintura al tremp sobre fusta.

Dimensions: 146 x 96 cm.

Estil: Italogòtic.

Tema: Religiós.

Localització: Capella de l’Esperit Sant de la Seu de Manresa.

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

Pere Serra va ser un pintor català, actiu entre 1357 i 1406. Fill d’una família menestral amb 4 o 5 germans que també van ser pintors, ell n’era el més destacat. Va ser influenciat per l’escola de Siena en elegància i suavitat.

ESTIL:

El retaule de l’Esperit Sant es troba a mig camí entre el gòtic, ja decadent, i el renaixement, en les seves fases inicials; a aquest estil se l’anomena italogòtic. La temàtica de la pintura italogòtica era religiosa per sobre de tot, i rebia la simetria i el hieratisme com a influències bizantines. Les figures estaven dotades de volumetria i corporeïtat, més realistes gràcies a la introducció de l’estudi anatòmic dels personatges. A través de les obres, especialment del gest i la mirada, es transmetia una voluntat comunicativa. L’italogòtic va ser també el primer estil que va començar a experimentar amb la perspectiva, incloent fons arquitectònics o paisatgístics. A més, es volia manifestar l’estat d’ànim dels personatges i s’era molt minuciós en el tractament de vestidures i gestos. En general, es van humanitzar les escenes religioses.

En aquest retaule, tal i com mostraven les obres de Pere Serra, està més cuidat el colorit que no pas els conceptes espacials.

ANÀLISI FORMAL:

El Retaule de l’Esperit Sant presenta un cromatisme suau, destacant sobretot el daurat dels fons (propi de l’escola sienesa) i els blaus i vermells de les robes. És el color qui predomina per sobre del dibuix per tal de modelar les figures, que es nota que encara no està prou desenvolupat.

El Retaule segueix l’esquema típic dels retaules gòtics: carrer central amb les escenes principals i la crucifixió de Jesús; diversos carrers laterals amb escenes relacionades amb les principals; i un bancal o predel·la a la part inferior. Entre els carrers hi ha els muntants, que serveixen de separacions, i a dalt de tot de l’obra trobem un guardapols que recorre tota l’estructura, com si la protegís.

En quant a la composició, al centre del retaule trobem l’escena de la Pentecosta, que és la que destaca més per les seves dimensions. Al centre de l’escena hi ha la Verge, l’únic personatge més gran que la resta, asseguda sobre un tron i amb un llibre als peus. En forma de colom descendeix sobre Maria i els apòstols, l’Esperit Sant llençant llengües de foc. A sobre d’aquesta escena trobem la coronació de la Verge, i a la part més alta del carrer central hi ha una imatge de la crucifixió, com a tots els retaules. Als carrers laterals es representen escenes de l’Antic Testament i del Nou Testament. A la banda dreta trobem la Creació del món, la Creació d’Adam, l’Anunciació, el Naixement de Jesús, la Adoració dels Mags i la Presentació de Jesús al Temple. A l’altre costat, banda esquerra, s’hi representen el Baptisme de Jesús, la Transfiguració, la Resurrecció, l’Aparició de Jesús als Apòstols, l’Ascensió de Jesucrist, i la Predicació de Sant Pere. L’escena de la predel·la representa la lamentació sobre el cos de Crist mort. Aquesta peça és una obra posterior i contrasta amb la resta de la composició pel dramatisme que presenta.

INTERPRETACIÓ:

La intenció d’aquest retaule no és més que la de glorificar l’Esperit Sant, ja que la majoria de les escenes formen part del Nou Testament, on hi apareix.

 La funció de l’obra rau en decorar, ja que els retaules es solien col·locar darrere dels altars de les esglésies.