dimecres, 17 de gener del 2018

Art Gòtic - Pintura

El matrimoni Arnolfini

FITXA TÈCNICA:
Autor: Jan Van Eyck.
Cronologia: 1434.
Estil: Gòtic flamenc.
Tècnica: Oli sobre fusta.
Dimensions: 82 x 59,5 cm
Localització: National Gallery (Londres).

CONTEXT HISTÒRIC:
El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.
Flandes era un feu de França que a finals del segle XIV va quedar unit al Ducat de Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del segle XV es desvinculà del vassallatge amb el rei francès.
Es tractava d’un territori amb un alt desenvolupament urbà, lligat al comerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils. Ciutats com Bruges, Ambers, Gant... mantenien contactes comercials amb Itàlia, la Península Ibérica, Escandinàvia... En aquesta societat es confluïren una rica burgesia, que actuava com a mecenes d’art amb concursos artístics i literaris, i una cort ducal molt refinada. Per tant, es mesclaven l’espiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès.
ESTIL:
El Matrimoni Arnolfini és una de les obres més famoses del gòtic flamenc, sorgit a les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...) al llarg del segle XV. El flamenc va ser un corrent pictòric que suposà moltes novetats i una línia diferent a la pintora gòtica i renaixentista italiana. És considerat l’última etapa del gòtic, del qual encara en conservava trets tècnics, com l’ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i espirituals. Aquest corrent s’interessà molt pels detalls i va impulsar la investigació de la perspectiva, a més de perfeccionar la tècnica del retrat i de reivindicar el paisatge com un tema pictòric. El flamenc és considerat l’estil inventor de la pintura a l’oli, i de l’art de la miniatura.
ANÀLISI FORMAL:
Ens trobem davant d’un quadre pintat a l’oli sobre taula, de dimensions reduïdes. En ell veiem a una parella en l’interior d’una habitació amb la finestra oberta, i el mobiliari típic d’un dormitori. La llum entra pel finestral i modela els personatges, creant una atmosfera brillant i lluminosa. En quant als colors destaca el predomini de torrats (vestit del nuvi), verds (vestit de la núvia), i vermells (cobrellit). Tot el quadre en conjunt està dotat d’una minuciositat i un detallisme extrems. Les figures (agafades de la mà) estan ben modelades, amb volum, i són d’un realisme molt superior a estils anteriors. Hi ha predomini de la línia sobre el color.
L’eix de simetria és clar en la composició i podem veure un intent de crear perspectiva, tot i que el resultat encara és molt rudimentari (diversos punts de fuga). Tot i així, l’efecte de profunditat i espai està ben aconseguit, en part gràcies al mirall convex de la paret del fons, que aporta tridimensionalitat a l’obra.
INTERPRETACIÓ:
El quadre està carregat d’elements simbòlics. Els esclops indiquen que els esposos estan descalços, i simbolitza que estan trepitjant “terra sagrada” (com Moisés al Sinaí). El llum del sostre tan sols té una única espelma encesa; simbolitza a Jesucrist, la presència del qual santifica als esposos. El marit aixeca la mà dreta com a jurament. La borla que penja de la capçalera del llit, juntament amb el vestit de la núvia, al·ludeix a la fertilitat. El gos que trobem a la part inferior simbolitza la fidelitat, i les fruites de sobre la taula són símbol tant de poder econòmic (eren d’importació), com de la innocència d’Adam.
El quadre estava destinat per a estances domèstiques i va ser encarregat per la mateixa parella, per simbolitzar la unió. Per tant, la seva funció és decorativa i commemorativa, ja que serví de testimoni de l’enllaç matrimonial.
Amb aquest quadre veiem com, trencant els esquemes dels períodes anteriors, l’art flamenc no només tractava temes religiosos, ja que en ell veiem a una parella (adinerada, això sí) que vol immortalitzar el moment de la seva contracció matrimonial.
Resultado de imagen de el matrimoni arnolfini

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada