Art Romànic- Arquitectura

Sant Vicenç de Cardona 

DOCUMENTACIÓ GENERAL  

Nom: Sant Vicenç de Cardona
Arquitecte: desconegut. 
Cronologia: 1029-1040
Localització: Cardona (Bages)
Estil: romànic català 
Materials utilitzats: pedra.
Sistema constructiu: arquitravat i amb volta

CONTEXT HISTÒRIC

Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l'etapa culminant de l'arquitectura del primer romànic. Es tracta d'una església amb planta basilical amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

ANÀLISI FORMAL

• Elements de suport i soportats

L'edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjantçant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d'aresta a les naus laterals. L'edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d'aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

• Espai exterior i interior

L'exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la línea recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.

L'interior de l'església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. El temple manté la basílica amb un transsepte que no deixa de ser curt i que gairebé no sobresurt de la planta. La nau central fa més del doble d'amplada que les naus laterals. La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l'edifici. A més, hi ha una cripta, on s'hi guardaven les relíquies, que és construïda a partir de voltes d'aresta i arcs transversos.

ESTIL

Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per ornamentació i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici nu de tota decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

L'església no va ser pensada a escala humana i per això ressalta considerablement i s'integra en l'entorn perquè la pedra amb què va ser construïda fou extreta de la rodalia.

Les primeres notícies de l'església daten del 980, i se sap que a l'any 1000 estava molt abandonada. El 1019 el vescomte Bermon, assessorat per l'abat Oliba, va instaurar la regla canònica d'Aquisgrà. L'actual església es va acabar de construir l'any 1040.

FUNCIÓ

Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hi havia establert l'any 1029; però el monestir i l'església van ser convertits en caserna el 1794.