Art Gòtic - Arquitectura

LLOTJA DE VALÈNCIA O DE LA SEDA

FITXA TÈCNICA:

Autor: Pere Comte i Joan Ivarra: Sala de Contractació; Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga: Consolat de Mar.

Cronologia: Sala de Contractació: 1482-1498; Consolat de Mar: 1500-1548.

Tipologia: Arquitectura civil, llotja.

Materials: Pedra i fusta.

Estil: Gòtic.

Localització: València (Espanya).

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

La primera pedra de la Llotja de València va ser col·locada el 1482, i la construcció es va finalitzar el 1498. Se l’anomena Llotja de la Seda, ja que durant varis segles València va ser la ciutat on s’elaboraven teixits de seda de gran qualitat; i també es coneix com Llotja dels Mercaders, perquè s’hi intercanviaven tot tipus de productes entre comerciants. Des de 1931 és Monument Nacional, i el 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

ESTIL:

La Llotja està catalogada dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.

Aquest edifici en concret és d’un Gòtic Tardà, podem dir que es troba entre el Gòtic i el Renaixement, i en ell s’hi poden veure elements del nou estil (per exemple els cassetonats).

ANÀLISI FORMAL:

Exteriorment l’edifici recorda els antics castells medievals per l’aspecte de fortalesa i pels merlets. Podem dividir la construcció en 4 parts: La Torre, la Sala de Contractació, el Consolat de Mar i el Pati dels Tarongers.

Exteriorment, la Sala de Contractació consta d’una porta monumental a la façana, en forma d’arc apuntat i flanquejada per relleus escultòrics. A banda i banda trobem dos grans finestrals decorats amb traceria típica del gòtic. Per dins, la Sala de Contractació està formada per 3 naus a partir de les 8 columnes helicoïdals que hi trobem. No tenen capitell, igual que les altres 16 que es troben adossades als murs i que sostenen les voltes de creueria. La separació entre columna i columna fan que la Sala de Contractació sigui molt àmplia i diàfana.

La Sala Consolat del Mar es divideix en 3 plantes. Per fora, a la primera hi trobem finestres quadrangulars d’allò més senzilles. A la segona planta (noble) hi ha finestrals grans i tripartits, decorats amb traceria. La tercera planta és la més decorada exteriorment, amb una galeria de finestres d’arc flamíger, separades per contraforts acabats amb pinacles. A la part superior hi ha medallons amb rostres d’herois, reis i déus; i més amunt trobem els merlets, que complementa la decoració juntament amb les gàrgoles. A l’interior de la Sala Consolat de Mar és on hi ha els cassetonats de fusta que decoren el sostre de la planta baixa i la noble.

La Torre acull una capella i una presó. Per dins es pot observar una escala de cargol sense eix central i la volta de la capella.

Al Pati dels Tarongers, a més dels arbres, s’hi troba una font amb forma d’estrella de 8 puntes.

INTERPRETACIÓ:

Les llotges servien per acollir l’activitat comercial de les ciutats, i la Llotja de València no és cap excepció. A la Sala de Contractació s’hi feien les transaccions, a la Sala Consolat del Mar, els litigis entre mercaders, i la Torre servia de presó i de capella.

FUNCIÓ:

La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.