Art Romànic - Escultura

MAJESTAT BATLLÓ

FITXA TÈCNICA

 Autor: Desconegut (alguns l’atribueixen al taller de Ripoll) 
Datació: Obra de mitjans del segle XII 
Tipologia: Exempta, crucifix.
Material: fusta policromada.
Estil: Romànic.
Tema: Religiós.
Localització: Museu Nacional d´Art de Catalunya a Barcelona - MNAC

CONTEXT HISTÒRIC

        La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari l'any 1914 per l'industrial català Enric Batlló, i posteriorment, donada a la ciutat de Barcelona com a part de la col·lecció del MNAC. És una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia gairebé completa.

DESCRIPCIÓ FORMAL

       La Majestat Batlló presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap a la dreta. S'hi pot observar el treball minuciós del pentinat i de la barba, regit per un esquema geomètric i rigorós, que també s'observa als ulls (mirada inexpressiva i distant), al nas i a les orelles.

        Un altre aspecte compositiu important és la desproporció del cos, hi ha pràcticament la mateixa distància entre el cap i el peus i una mà i l'altre. El cos està vestit amb una túnica llarga amb mànigues (túnica manicata), lligada amb un cíngol i formada per plecs verticals que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Està decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau, igual que les tonalitats de la creu.

TEMÀTICA

        La llegenda diu que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser esculpida per Nicodem, que, juntament amb Josep d'Arimatea, va davalla el cos de Jesús de la creu i el va sepultar.

        En el període romànic, durant el qual aquesta iconografia va ser molt comuna, hi havia dues modalitats de representació de Crist crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la victòria sobre la mort.

        Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L'obra presenta la imatge de Jesús com la de l'Home Déu que ha superat el dolor i a mort. La figura, que no mostra sofriment físic ni psíquic, està vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i l'expressió serena.

       Al braç superior de la creu es troba la llegenda en llatí Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús de Natzaret, rei dels jueus). Al revers s'hi aprecien encara restes d'un Agnus Dei, l'anyell místic, símbol de Crist mort i ressuscitat.

FUNCIÓ

      Aquest tipus d'obra, juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari de l'església (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.

MODELS I INFLUÈNCIES

        En aquesta obra podem apreciar una gran influència de la iconografia bizantina, arribada a Catalunya a través d'Itàlia, en la frontalitat, el hieratisme, l'estilització del cos, la solemnitat i l'obsessió per la simetria.

      També es creu que podria seguir el model d'una de les còpies fetes a Itàlia sobre el model del Crist de Nicodem, concretament la del Volto Santo di Lucca. Aquesta va servir de model per a talles romàniques, la seva influència és visible en l'ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre governants.

      El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la converteix en un referent i un model historicoartístic importantíssim de l'escultura romànica catalana.