FITXA 54. SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: San Carlo alle Quattro Fontane
Arquitecte: Borromini, Francesco
Datació: església i claustre, 1638 – 1641;
façana, 1665 – 1667
façana, 1665 – 1667
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: maons i estuc
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:
2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen amb columnes inspirades en corínties i mur i en la façana de forma igual. A sobre, trobem un entaulament de formes còncaves i convexes, que sobresurten més, es tracta d’un mur ondulant. En quatres laterals, trobem a sobre de l’entaulament una volta de ¼ d’esfera, en cada lateral, quatre petxines amb medallons que aguanten
2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una cúpula. En el centre de la cúpula, trobem cassetons amb aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mes petites. A dalt de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.
2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta d’una planta calculada i complexa, en el que abunden els triangles en la planta, en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles.
Dona una sensació de dinamisme, gracies a les formes còncaves del mur ondulant, encara que els espais siguin petits.
2.4 Exterior
La façana te dos nivells i que el que marca l’estructura de columnes d’ordre gegant en els dos pisos que es combinen amb columnes d’ordre menors. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona majestuositat.
La part inferior trobem nitxos o fornícules i just en la part de sobre de la porta, trobem la fornícula de San Carles Borromeu, el seu fundador.
La façana te forma ondulant i esta coronada amb un medalló buit i ens recorda vagament un frontó acabada en punta.
2.5 Estil
Pertany al barroc especulatiu, Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus edificis.
L'ARQUITECTURA RELIGIOSA
Espais utilitaris
Façanes dominades pel cos central amb frontó, potenciant la verticalitat. La decoració donarà ambient barroc: Il Gesù, d'Il Vignola (1568, projecte)
Espais especulatius
Plantes centralitzades i flexibles (planta circular, el·líptica, combinada, creu grega allargada, octogonal) Cúpula Parets ondulants.
Es pretén integrar les parts en un tot. Teatralitat de l'espai interior (l'espectador se situa dins l'espai): San Carlino alle Quattro Fontane (1634-91) i Sant'Ivo alla Sapienza (1642-50), de Borromini , Sant'Andrea al Quirinale, de Bernini (1658-70), La Salute, de Baldasare Longhena (1631), Santa Maria de la Divina Providencia, de Guarino Guarini (1698)
Estil
Classicisme: Itàlia: pervivència en un primer moment : Plaça de S. Pere del Vaticà, de Bernini (1656-67), després se supera. França: pervivència. Val-de-Grâce, de Mansart i Lemercier (1645). Les Invalides, de Bruant i Hardouin-Mansart (1679-91)
Anticlassicisme: Itàlia: Borromini, Guarini, alguna obra de Bernini. Decoració: ús de columnes salomòniques, volutes, trencaments d'entaulaments, ondulacions com a esquema decoratiu.
Oratorio dei Filippini, Sant'Ivo alla Sapienza
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Roma del s XVII, la Roma dels papes en que ells eren els rics que pagaven als artistes, els Estats Pontificis son importants i tothom competeix per tenir temples i esglésies.
3.2 Funció de l’obra
Va ser encarregat per l’ordre del Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglésies i temples.
3.3 Contingut i significació de l’edifici
Contingut
Es un temple dedicat al fundador de l’ordre, San Carles Borromeu, tota l’obra arquitectònica completa esta dedicada al Sant.
Significació
Es un temple que per l’autor porta a l’extrem tota la tècnica, el moviment en la construcció i tot el que ell sabia, la geometria, les distancies... plasma el seu ideari arquitectònic.
FITXA 55. PALAU DE VERSALLES
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Palau de Versalles
Arquitecte: Hardouin – Mansart, Jules
Datació: 1667 – 1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra, marbre i miralls
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati)
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de l’època, amb profusió de columnes i pilastres per alliberar alguns murs de la seva funció de carrega.
2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Amb els elements de coberta, son principalment cobertes planes o voltades a conveniència de l’estètica i el recinte.
En destaca el sostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capçalera semicircular.
2.3 Espais interiors
En quant als espais interiors dona una sensació de força econòmica de qui ho ha pagat, i una sensació de poder força evident. Principalment l’interior del palau, on es diu que vivien 5000 persones, tota la Cort: ministres, criats, vividors, secretaris... de tot.
D'aquest interior on hi havia tanta gent destaquen dues peces importants:1. Galeria dels miralls
Galeria coberta amb volta de canó, i quan el sol donava a aquesta galeria donava un afecte de reverberació, de llum. Te 75 metres de llarg la galeria, i volta de canó decorada i pintada per Charles Le Brun.
2.4 Capella reial
Va ser l’últim que va fer Mansart, es tracta d'una capella de 3 naus grans acabades en una capçalera semicircular i dos pisos. El primer pis suportat per pilars i arcs i el segon suportat columnes dòriques i entaulament continu a tot el voltant. On el rei escoltava missa a diari, no baixava a baix es quedava a dalt, i a banda i banda de la galeria es ficaven les senyores a seguir la missa.
2.5 Exterior
L’estructura de l’edifici es en forma de C amb un pati de marbre que potencia la integració amb els jardins exteriors. Un eix travessa els palaus enllaçant davant i darrere anomenat pati d’honor (Cour d'honneur) que li dona un aire d'horitzontalitat.
Aquesta façana es sòbria estil classicista, barroc francès es caracteritza per la sobrietat, a diferencia del italià. Al francès predomina la línia recta.
La façana es pot dividir en tres parts:1. Basament (planta baixa, base)2. Planta principal3. Àtic coronat per trofeus i una balustrada.Estructura vista en alçat.
Aquest edifici te al llarg de tota la façana te elements que sobresurten mes que altres fent com un petit relleu, que fa que no sigui tan monòtona.
2.5 Estil
El Palau de Versalles pertany al barroc francès, ja que com podem observar l’edifici central que es troba orientat cap l’est – oest, ja que des de l’habitació del rei, Lluis XIX “El Rei Sol”, es pogués veure el recorregut del Sol.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Ens trobem en una etapa de la monarquia absoluta, en el qual el rei que ocupa la majoria del s. XVII es el rei Lluis XIV. França es consolida com una gran potència, ja que aquesta monarquia era molt eficient. Lluís XIV disposava d’un primer ministre anomenat Colbert, que per la seva eficiència va aconseguir el càrrec. Malgrat tot el que comportava inconvenients, la monarquia absoluta pensaven en un futur, a diferència de la hispànica. França s'expansiona a un nivell que serà la substituta d'Espanya en el s. XVIII.
3.2 Funció de l'obra
Pel que fa a la funció pràctica es l'habitatge. També té aquesta funció simbòlica, simbolitza la monarquia absoluta. I el jardí com a natura domesticada.
Aleshores el rei es va projectar amb la imatge del Rei Sol que tot gira al seu voltant, era el centre de tot podem trobar per tot l'edifici, al·legories enfront aquest tema
3.3 Contingut i significació de l'edifici
En quant el significat del Palau de Versalles, al principi, per a Lluis XII era el seu refugi de caça favorit, fins quan Lluis XIV heretà el tro, va fugir de Paris perquè tenia una mica de por, vivia entre el Louvre i Versalles, i finalment se’n va a Versalles, i va demanar d'ampliar-ho, de forma que s'havia de fer un palau enorme.
El significat principal del palau es la frontera entre la vida dels pagesos i burgesos comparada amb la vida ideal dels aristocràtics.
FITXA 56. APOL·LO I DAFNE
1. Classificació de l’obra
a. Títol: Apol·lo i Dafne
b. Autor: Bernini, Gian Lorenzo
c. Cronologia: 1622-1625
d. Escola o país: Itàlia
e. Estil: Barroc
2. Biografia autor
Gian Lorenzo Bernini fou l'escultor més destacat del Barroc italià. Bernini va aprendre l'ofici amb el seu pare Pietro, un escultor manierista de certa anomenada. Aquest va posar el seu fill en contacte amb Scipione Borghese, per a qui va fer, quan tenia poc més de vint anys, un gran nombre d'escultures en les quals va mostrar un domini tècnic tan sorprenent com precoç.
Desprès de l'elecció del papa Urbà VIII, l'any 1623, Bernini esdevenir l'arquitecte i l'artista principal de la cort pontifícia i de Roma. En aquest període va realitzar molts encàrrecs, entre els quals destaca el famós baldaquí de la basílica de Sant Pere del Vaticà. L'any 1644, l'arribada del papa Inocenci X va significar una aturada en la seva trajectòria i no va reprendre l'activitat fins al nomenament d'Alexandre VII.
3. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Segons la mitologia clàssica, la nimfa Dafne era la filla del déu del riu Peneu. En consagrar-se a Artemisa, deessa de la caça, decidí renunciar, com aquesta, a casar-se. El déu Apol·lo en veure-la se n’enamorà apassionadament i, malgrat ser rebutjats els seus requeriments, la perseguí pel bosc. En no veure cap altra escapatòria, Dafne optà per demanar l’ajut del seu pare, el qual la transforma en llorer (“daphne” en grec) en el precís moment en que Apol·lo li posava la mà al damunt. A partir d’aquell moment Apol·lo feu del llorer el seu arbre sagrat.
Esta basada en un dels poemes d´Ovidi (les metamorfosis).
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics:
Grup escultòric fet en marbre, de forma exempta i en esculpit com a tècnica.
b. Elements formals:
Formes obertes en un sentit d’elevació, lleugerament corbades i son obertes cap enfora del grup i aquesta direcció es vertical, cap amunt i cap a fora, escultura dinàmica les figures estan captades en un moment congelant, capturant el moment de la conversió de Dafne en arbre, te grans dosis de gestualitat, sobretot en Dafne molt mes expressiva que el deu n’és una mica menys, l’obra fa 243 cm d'alt, la sensació k dona no es de monumentalitat, sinó de proporció humana amb múltiples punts de vista, encara que ni ha un que en destaca que seria el lateral dret respecte l’escultura que ens ensenya tota l’essència, mentre feia aquesta obra, Bernini pensava en la corba, dos corbes paral·leles que surten per la mateixa base, però que s’allunya cap amunt. la mes destacada seria l’expressivitat, fins i tot, impressiona i emociona
4. Dependències i influencies posteriors
L'obra de Vernini està considerada el paradigma de l'escultura barroca i supera l'obra de qualsevol altre escultor de seu temps. Fernini assenyala en gran manera l'itinerari que seguirà l'escultura occidental durant el segle XVIII fins al Neoclassicisme.
5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Té relació amb David, l'escultura va realitzar-se entre els anys 1623 i 1624 per encàrrec del cardenal Borghese mentre estava realitzant "Apol·lo i Dafne". L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 170 cm i El rapte de Proserpina, escultura de temàtica mitològica recollida a les "Metamorfosis" del poeta romà Ovidi, on Hades-Plutó rapta per desig Persèfone-Proserpina filla de Dèmeter-Ceres. L'escultura va realitzar-se entre els anys 1621 i 1622 per encàrrec del cardenal Borghese. L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 255 cm. Totes dues fetes per la decoració de la vil·la Borghese.
6. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Decorar la vil·la Borghese, amb tres escultures pel cardenal Borghese i en l’actualitat segueixen les tres escultures en el mateix entorn arquitectònic.
8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
El mite de Dafne també fa al·lusió a la família Maffeo Barberini, el futur papa Urbà VIII, l’amic i mecenes de Bernini, que incloïa en el seu escut d’armes unes fulles de llorer.
9. Context històric i artístic
FITXA 58. JUDIT I HOLOFERNES
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Judit i Holofernes
Autor: Artemisia Gentileschi
Cronologia: c. 1612-1613
Estil: Barroc ( Naturalisme)
Tècnica: oli sobre tela
Suport: tela
Localització: Museu de Capodimonte de Nàpols
Tema: Bíblic.
2. BIOGRAFIA AUTORA
Artemisia Gentileschi era filla del pintor barroc Orazio Gentileschi, aquest estava entre els millors seguidors de Caravaggio.
Dotada amb un talent precoç, la seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció pictòrica. L'experiència traumàtica d'haver estat violada als 19 anys pel seu professor de dibuix va marcar la seva obra, en la qual trobem com a protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.
Artemisia va viure una vida d'independència poc comuna entre les dones de l'època, i constitueix un cas atípic en la història de la pintura.
3. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU
Compositivament l’obra s’estructura entorn un triangle, on els caps dels personatges son els vèrtexs, sent el d’Holofernes el punt principal de l’acció. A ell van a parar la resta de línees compositives, així com el focus de llum que il·lumina l’escena des de l’esquerra.
Un cromatisme viu defineix l’escena, destacant el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc, tres tonalitats presents també a l’obra de Caravaggio.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La seva funció fluctua entre el triomf sobre els enemics d’Israel i la venjança plàstica de l’autora envers la seva cruenta violació
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Filla d’Orazio Gentileschi, Artemisia ( Roma 1593 – Nàpols 1653) fou una destacada pintora dins el corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada d’un talent precoç, la seva trajectòria personal va influir amb gran mesura en la seva producció pictòrica. Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es caracteritza per tractar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d’una gran força dramàtica. La seva vida independent contrasta amb l’habitual de l’època, convertint-se en un cas atípic dins la història de la pintura. Va treballar a Florència i Roma fins que l’any 1630 s’establí a Nàpols.
3.3 Destacar relacions i influencies.
La influencia de Caravaggio és molt evident. En primer lloc per la captació de l’escena com si es tractés d’un fotograma fílmic, on l’espectador pot veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc pel fet de vestir els personatges amb indumentària contemporània , presentant-los com a gent corrent i no com a estereotips de bellesa; en tercer lloc pel dramatisme de l’escena i en darrer lloc per l’ús d’un focus lumínic efectista i conceptual que il·lumina de esquerra a dreta i en diagonal l’escena, sense que sapiguem d’on prové.
L’obra d’Artemisia es contraposa al corrent classicista d’Annibale Carracci i la
seva escola.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira.
Contingut (tema que tracta)
Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes (Apòcrifs de l’Antic Testament). Segons la narració l’exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar al seu poble. Es dirigí al campament assiri amb la falsa pretensió de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest s’enamora de la jove i organitzà un banquet a la seva tenda. Quan després del sopar el general estava totalment begut, Judit li tallà el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra. Al matí següent , al conèixer la noticia els assiris fugiren.
La història de Judit i Holofernes no es admesa en els evangelis canònics. Hom la interpreta com la victòria del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la Jueva i designa l’encarnació del poble d’Israel mes que el d’una persona individual. La ciutat de Betulia es desconeguda pels geògrafs. En el seu sentit hebreu Beth Eloa significa casa de deu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes . En definitiva es pot interpretar com la victòria dels hebreus sobre els seus enemics.
Significació (missatge)
L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’heroïna jueva amb l’ajuda d’Abra degolla a Holofernes.
A nivell iconogràfic, es molt significatiu el model que Artemisia escull per a representar a Agra. Tradicionalment, aquesta es representava com una dona gran i mai participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, es una dona jove i forta que participa activament en la decapitació. Tanmateix, ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari. La seva expressió impassible, la seva superioritat física i una fredor emocional, que alguns han relacionat com un gest de alliberació i venjança de la pintora per la cruel violació soferta poc temps abans, defineixen l’obra.
FITXA 59. LES TRES GRÀCIES
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Les tres Gràcies
Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Tècnica: Oli sobre fusta
Tema: mitològic
Estil: Barroc
Escola: italià
Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau el groc i el vermell.
La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada.
Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.
2.2 Elements formals
Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a cupido amb el corn de l’abundància als braços.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
A les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer degut a les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic), altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa; aquest és el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitació. L'altre vessant és la del retrat de grup.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià. Barroc: influït pel Miquel Ángel més dinàmic i per Ticià. Composicions obertes, dinàmiques i unitàries. L'important és el conjunt, no les parts. Autors: Rubens, L. Giordano, Murillo.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Rubens va conservar “Les Tres Gràcies” fins el dia en que va morir. Posteriorment, el rei Felip IV d’Espanya va adquirir el quadre després que la dona de Rubens volgués cremar-lo, degut a la sensualitat pecaminosa que, segons ella, desprenia.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
El segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu.
A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç.
A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Les seves figures eres robustes i corpulentes inspirades en l’estil de Miquel Àngel. Altres aspectes a destacar de les seves obres és el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles venecianes i el tractament de la llum, que està inspirat en Caravaggio.
Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velázquez
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema en que s’inspira l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome , eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Es tracta d’un tema clàssic tractat d’una manera especial, buscant una exuberància de formes amb una sensualitat exuberant.
Significació (missatge)
La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona.
Utilitza aquest tema mitològic per representar nus femenins.
FITXA 60.
LA LLIÇÓ D'ANATOMIA DEL PROFESSOR TULP
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Autor: Rembrant, Harmenszoon van Rijn
Datació: 1632
Estil: Barroc
Escola: holandès
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,69 m x 2,16 m
Localització original: seu social dels cirurgians d’Amsterdam
Localització actual: Mauritshuis, a l’Haia
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
En aquesta pintura hi veiem clarament que els colors predominants en són el blanc i el negre. El blanc el trobem representat en els rostres, el coll de la vestimenta i en el cadàver. El negre, per la seva banda, es situa a les vestimentes i ocupa gran part de la resta del quadre. La llum natural, que ve des de dalt, il·lumina el cos nu i sense vida del cadàver i els rostres dels assistents a la lliçó. Hi podem veure una pinzellada ben escampada, pictòrica.
2.2 Elements formals
Aquest quadre és el primer retrat de grup d’una corporació professional que va fer Rembrandt. En ell, hi va aportar importants innovacions respecte la concepció tradicional d’aquest tipus de pintura que hi havia a Holanda ja que va col·locar els personatges en un ordre aleatori en comptes de jeràrquic. Seguint amb la tradició preceptiva de la pintura holandesa, conferí a tots els personatges del grup les mateixes dimensions i va optar per situar-los de manera piramidal. Els tres oients centrals, disposats en triangle, observen atents les pinces i les mans del cirurgià.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Rembrandt, va preferir centrar-se en les accions humanes i en poques ocasions va inspirar les seves obres en temes mitològics com feia Rubens. Aquest artista, admirador de Caravaggio, va plasmar a les seves obres un tractament de la llum semblant al de l’autor italià. A mesura que van passant els anys, el seu estil evoluciona i la pinzellada es va fent cada cop més notòria.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
Realisme: té com a model la realitat tangible que és traslladada a les obres el més fidelment possible. Es dóna principalment a Holanda i s'identifica amb la pintura de gènere. És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic.
Autors: F. Hals, J. Vermeer, Rembrandt, Hobbema, Heda, però també algunes obres de Velázquez
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
“La lliçó d’anatomia del professor Tulp” va ser un encàrrec de la corporació de cirurgians d’Amsterdam i es va exposar a la seva seu social.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’Holanda del segle XVII estava en lluita amb l’Imperi Espanyol per tal d’aconseguir la seva independència. Quan la va aconseguir, a Holanda s’hi va instaurar un règim republicà i, posteriorment, un de monàrquic.. Holanda passava a ser un país ric i en plena expansió, on mercaders, burgesos i artesans comerciaven i entenien d’art. Els retrats en grup de corporacions constituïren un gènere únic al país neerlandès i proporcionaren bons ingressos als pintors d’una contrada on ni l’Església ni la casa reial no exercien com a mecenes de l’art.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Rembrandt va ser un admirador de Caravaggio i del seu tractament de la llum, del qual va rebre influència i va aplicar a les seves pròpies obres.
L’obra de Rembrandt va exercir una influència remarcable en artistes com Delacroix, i també en els impressionistes i en el pintor espanyol Goya, amb qui va compartir la passió pels gravats.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver, activitat molt poc comuna a l’època, per tal d’explicar als set personatges que l’acompanyen el funcionament dels tendons del braç
Significació (missatge)
Aquesta obra es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cos sense vida d’un executat. L’obra vol transmetre l’orgull corporatiu d’aquella època.
FITXA 62. LAS MENINAS
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Las Meninas
Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
Datació: 1656
Estil: Barroc
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 3.18 m x 2.76 m
Localització original i actual: Museu del Prado a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d'una obra en la qual cromaticament hi ha un predomini dels colors terrosos, dels ocres i dels marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu.En aquesta pintura el dibuix queda relegat a un nivell molt baix, això ho podem veure sobretot a les flors del pit de la infanta. És una obra pictòrica amb una pinzellada molt solta i lliure i això és una gran innovació en detallisme. Utilitza la tècnica del punt sobre taca, és a dir, primer una pinzellada fina i després una gruixuda.
La llum que podem observar en aquest quadre és una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcció cap a l'esquerra, d'aquesta manera queda més il·luminat el pla dret i el pla inferior.És un quadre amb una gran profunditat, aconseguida per la combinació de la perspectiva geomètrica, la perspectiva lineal que ens marca un punt de fuga que és la porta del fons, i la perspectiva aeria que aconsegueix una difuminació a mesura que ens allunyem.
2.2 Elements formals
A nivell compositiu veiem la meitat superior del quadre buida i amb penombra, i la part inferior plena de gent i llum. Veiem que les figures estan distribuides per grups.A la part inferior veiem les figures disposades d'esquerra a dreta: Velázquez amb la tela i el caballet del quadre, en actitud de pensar, tot seguit una de les meninas, Maria Agustina Sarmiento, seguidament la infanta Margarida i al seu costat l'altre menina, Isabel de Velasca. L'altre nena que veiem és Mari Barbola, i el nen que està al seu costat i jugant amb el gos és diu Nicolàs. El gos és mestí i no se sap com es deia, és la figura més elaborada.
En aquesta obra hi ha una gradació de plans, és a dir, cap al darrere es van succeint els plans.Els caps fan com una mena de ziga-zaga amb la vista que li dóna ritme a la composició. Compositivament la porta, amb la figura que ens assenyala el mirall, José Nieto, on es veuen reflectits els reis, és un punt de fuga per a la mirada.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
L'estil al qual s'adscriu aquesta obra és Barroc, concretament pertany a l'escola espanyola, que és més realista. Velázquez és una suma, una confluència de les tendències i dels estils del seu temps. En ell trobem realisme, naturalisme, classicisme, tema religiós, retrat, bodegó... i aquesta és l'obra en què tot això es reflecteix.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra és un dels cims de la història de l'Art de tots els temps.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Aquest quadre va estar fet a iniciativa pròpia de l'autor. Entre encàrrec i encàrrec Velázquez feia el que volia. El rei Felip IV tenia molta curiositat per aquest quadre.
Hi ha una certa reivindicació personal en aquest quadre que lliga amb la funció i el significat.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem al segle XVII, l'època de l'absolutisme. Sevilla és la ciutat més important d'Espanya que és la primera potencia mundial del moment. Ens trobem en el moment de la contrareforma. La monarquia espanyola es troba en guerra amb els protestants holandesos.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Velázquez es forma al taller de Pacheco a Sevilla. Coneix i intercanvia informació amb Rubens. El seu viatge a Itàlia és molt important. En el seu temps no va estar tan valorat.Goya va ser un gran admirador de Velázquez quant a la tècnica. Va influir també a alguns impressionistes com Manet. També a Picasso.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta )Significació (missatge)
El fet de que se'l canviés de nom ha fet dubtar del tema durant molt de temps. Velázquez pinta el moment en què la infanta Margarida entra al seu estudi mentre ell pinta als reis. La gran incògnita és: Què està pintant Velázquez? Després del seu viatge a Itàlia va veure que no estava tan valorat i volia reivindicar la seva noblesa i ho va fer amb aquest quadre i va demostrar que la pintura és un art de molt alt nivell.La senyal de que finalment va ser considerat noble és la creu de l'orde de Santiago que li van pintar després de mort, quan el van nomenar.
FITXA 63. EL GRONXADOR
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El gronxador (o el feliç caprici del gronxador)
Autor: Fragonard, Jean Honoré
Datació: 1766
Estil: rococó
Escola: francès
Tècnica:
Suport: tela; 83 cm x 66 cm
Localització actual: Wallace Collection, a Londres
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors verds i rosats, encara que també trobem tons blanquinosos al voltant de la noia. En quant a la pinzellada és tracta d’una pinzellada solta, no és tan lliure com la de Velazquez, però es molt pròpia d´ell amb un gran domini de les atmosferes de la llum. Pel que fa a la llum, aquesta prové de la clariana que s’obre pas entre els arbres i els núvols, que dona a l’artista un gran domini de la llum
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la tranquil·litat de la sabata de la noia, que aixeca la cama creant expectativa en el noi amagat en la gespa, dóna expressivitat al quadre: la sabata, les mirades....
2.2 Elements formals
En quant a la composició; esta formada de forma triangular, que seria des de la punta al cap de la noia, un dels extrems, més cada un dels costats seria el braç del noi i per l'altre les cordes que esta aguantant l’home que apareix a la zona inferior dreta.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Es va forjar amb els mestres Barrocs: Rubens, Rembrandt... i del seu mestre Boucher. Va ser amic de David, però quan va canviar els valor de la Revolució Francesa, ell no està al nivell i perd posicions en el rànquing de pintors grans.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El terme rococó, és un terme d'origen pejoratiu que va ser implementat pels neoclàssics francesos per referir-se a l'art que durant la primera meitat del segle XVIII va inundar el gust aristocràtic francès. Podem dir que neix amb el segle XVIII, arriba al seu màxim apogeu cap el 1730 i es va diluint a mesura que avança el segle. A partir de la segona meitat del XVIII s'extén i ho fa, sobretot, cap a Alemanya. És un art aristocràtic dels períodes dels reis Lluís XV i Lluís XVI i que trobem principalment en l'arquitectura i la pintura, a part, evidentment, de les arts aplicades i jardins.
Les característiques de la pintura rococó són:
Temàtiques galants i intimistes de gust aristocràtic, plenes de frivolitat i fins i tot d'erotisme. Autors: Watteau, Fragonard, Boucher, Chardin.
Predomini de la paleta clara: rosats, verds i grocs pastel.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Va ser per encàrrec d'un jove noble, però no se sap segur, però el que si que sabem que es tracta d’una obra d’encàrrec.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en la França de l'absolutisme, es la primera potencia d'Europa. On la noblesa es la principal clientela d'aquests artistes, ja que ens trobem que la noblesa exerceix el poder i a més ens trobem en una societat estamental. També emanen en les pintures escenes galants, d'amor, de seducció, de punt eròtic...
3.3 Destacar relacions i influencies.
El seu estil primerenc es desenvolupa dins dels paràmetres del seu mestre Boucher, famós per les escenes pastorals i mitològiques, plenes de sensualitat i alegria.
El profund coneixement dels pintors flamencs (Peter Paulus Rubens, Fans Hals i d’altres) també l’ajudà a desenvolupar plenament el seu art.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Des del gronxador una noia amb un esplèndid vestit rosa llança una sabata cap a un jove que, estirat sobre la vegetació, l’observa atentament, mentre un home més madur impulsa el gronxador mitjançant unes cordes.
Significació (missatge)
L’autor dona un missatge sobre l’amor galant, aquell tipus d’amor que va més enllà dels canons establerts amb coqueteria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada