dimarts, 12 de juny de 2018

El alumnes  que hagin de recuperar l'assignatura de cultura i valors hauran de presentar el dia de l'examen les feines que se'ls hi han demanat correctament fetes.

dissabte, 9 de juny de 2018

EXERCICIS RECUPERACIÓ CULTURA CLÀSSICA

           Els alumnes que han de fer la recuperació de l'assignatura de cultura clàssica hauran de presentar el dia de l'examen les següents activitats com a dossier. 

          Aquest s'ha de presentar correctament amb una portada feta a ordinador (títol assignatura, foto relacionada amb la mateixa (opcional), caixetí amb les dades), dossier grapat, exercicis correctament presentats (preguntes a bolígraf negre, numeració a bolígraf vermell i respostes a llapis o a bolígraf blau).

           La no presentació de les feines correctament el dia de l'examen invalida la nota d'aquest, i per tant, la recuperació quedarà pendent per al setembre.


ACTIVITATS


UNITAT 2. LA RELIGIÓ GRECOROMANA

1. En el món clàssic la religió tenia un caràcter social. Explica per què. 

2. Qui s'encarregava dels cultes públics? I dels privats? 

3. Explica com eren les festes religioses.

4. Quines característiques tenien les divinitats a la civilització grega?Explica'l.

5. Explica en forma d'esquema l'origen de les principals divinitats clàssiques fins al regnat dels 
    déus olímpics.

6. A Roma els sacerdots s'agrupaven en organitzacions sacerdotals que s'encarregaven de              supervisar el culte. Quines eren? De què s'encarregaven?

7. Explica en què consistien els rituals de les pregàries i els sacrificis.

8. A part del culte oficial de l'estat, a l'antiguitat clàssica existia el culte familiar. Qui s'encarregava de tot? Què es feia? Què era el larari?

9. Explica quin eren els déus més venerats en el larari i què representaven.

10. Què eren els cultes mistèrics? Per què els antics van recórrer a cultes mistèrics?

11. Uneix amb fletxes els següents conceptes amb la definició correcta:

         - sarcòfag                                               -  es feia servir per enterrar els infants
     
         - àmfora                                                 -  sepulcre en forma de temple

         - mausoleu                                             -  primer va ser de fusta; després, de pedra

         - columbari                                            - construcció funerària amb nínxols

12. EXERCICIS DEL LLIBRE:

      - pàg. 29. ex: 16,18.

      - pàg. 30 i 31. ex: 20,21,22,23,25 i 26.



UNITAT 3. LA INFÀNCIA EN EL MÓN CLÀSSIC

20. Qui era la deessa Juno Lucina? 

21. Quan se sabia a Roma que el pare acceptava la criatura com a fill legítim?

22. A Roma, quin era el destí dels infants abandonats?

23. Qui assistia la partera a Grècia i a Roma?

24. Explica tres diferències en els rituals de naixement a Grècia i a Roma.

25. Com era la imposició del nom als nounats a Grècia? I a Roma? Com es posava el nom si es 
      tractava d'una nena?

26. Explica com era l'educació a Grècia i a Roma (les seves característiques, que estudiaven, quan, quins materials tenien, qui ensenyava, etc.)

27. Explica en què consistien les següents peces de roba que portaven els nens i nenes a Grècia i Roma:

             a) quitó                                                      f) túnica recta
             b) fíbules                                                   g) himation
             c) subligar                                                 h) cingulum
             d) bulla                                                      i) toga (praetexta i virilis)
             e) sàndalon/soleae                                    j) calcei

28. EXERCICIS DEL LLIBRE:

    - pàg. 45. ex: 29, 31

    - pàg. 46 i 47. ex: 32,33 i 34


UNITAT 4. LA DONA EN LA SOCIETAT GRECOROMANA

33. Quina era la finalitat primordial del matrimoni a Grècia i a Roma?

34. A quina edat es podien casar els homes? I les dones?

35.Com s'anomenava la dona un cop casada? I quan tenia un fill?

36. Quin era el mes de l'any preferit per casar-se a Roma? I a Grècia?

37. Explica quatre actes cerimonials que es feien en el matrimoni romà i quatre més del 
      matrimoni grec.

38. A l'antiga roma hi havia tres modalitats per formalitzar el matrimoni. Digues quines eren i 
     en què consistien.

39. Per poder contraure matrimoni a roma s'havien de seguir les lleis romanes. Quins eren els 
     requisits exigit per llei per poder contraure matrimoni? Explica'ls.

40. A roma hi havia tres maneres de legalitzar el matrimoni: confarreatio, coemptio i usus. 
     Explica en què consistia cadascuna d'elles.

41. Quines eren les ocupacions de la dona grega (gyné) de família benestant?

42. Qui eren les heteres? I les concubines?

43. Quines eren les ocupacions de la dona romana (mater)?

44. La dona romana a l'època imperial es preocupava molt del seu aspecte físic. Explica com.

45. Explica a què fan referència aquestes peces de vestir que feina servi la dona grecoromana:

      a) fascia pectoralis                                      d) pèplum
      b) subucula                                                  e) palla
      c) estola       

46. EXERCICIS LLIBRE:

      - pàgs 62 i 63. ex: 27,28,30,31 i 34.

                                                 


UNITAT 5. L'HOME EN LA SOCIETAT GRECOROMANA

51. Explica en forma d'esquema com era la jornada laboral del ciutadà grec.

52. Explica com eren les següents peces de vestir de l'home grec:

       a) quitó                               c) himation
       b) exomis                            d) clàmide

53. Explica en forma d'esquema com era la jornada laboral del ciutadà romà.

54. Explica com eren les següents peces de vestir de l'home romà:

       a) subligar                              c) túnica
       b) subucula                            d) toga

55. Explica qui podia portar les següents peces de roma i de quin color eren:

      a) pura                                    d) pulla
      b) praetexta                            e) picta o palmata
      c) candida                               f) trabea

56. Explica qui o quan es podien portar les següents peces de calçat:

      a) soleae                                 c) socci
      b) calcei                                 d) caligae

57. Les termes romanes estaven formades per un seguit de sales específiques. Digues el seu nom i la seva funció.

58. EXERCICIS LLIBRE:

 - Pàg 79. ex: 21, 23 i 24.






divendres, 8 de juny de 2018

ACTIVITATS RECUPERACIÓ OPTATIVA V.I.P. 4rt E.S.O.

           Els alumnes que hagin de fer la recuperació del curs de l'optativa de Visual i Plàstica hauran de presentar el dia de la recuperació el llibre d'activitats amb totes les feines ben fetes (les que s'han fet al llarg del curs i les fetes durant l'última setmana per pujar nota), així com les activitats complementàries (fetes al llarg del curs) que se'ls han lliurat prèviament.


      La no presentació o presentació incorrecta d'alguna de les feines invalida l'aprovat.

RECUPERACIÓ CURS V.I.P. 1r E.S.O.

        Els alumnes que hagin de recuperar l'assignatura de Visual i Plàstica de 1r d'ESO hauran de presentar el dia de la recuperació les feines encomanades i que se'ls han lliurat, totes elles hauran d'estar fetes correctament i presentades en forma d'àlbum o dossier.


         La presentació incorrecta de les feines o la falta d'alguna d'elles invalida l'aprovat.

RECUPERACIÓ CURS V.I.P. 2n

        El alumnes que hagin de recuperar l'assignatura de Visual i Plàstica hauran de presentar el llibre d'activitats de l'assignatura amb tots els exercicis fets (els treballats a l'aula durant el curs i els que s'han fet de més en l'última setmana).

        La presentació incorrecta dels exercicis o la falta de realització invalida l'aprovat.

dimecres, 6 de juny de 2018

EXERCICIS RECUPERACIÓ TECNO

                Aquells alumnes que hagin de recuperar l'assignatura de tecnologia hauran de presentar les següents feines correctament complimentades i en forma de dossier (portada correcta, a ordinador i grapat, enunciats a bolígraf i respostes a llapis, correctament numerat), a més de fer l'examen de l'assignatura en la data indicada.

Alumnes que recuperen tot el curs: Totes les activitats.

Alumnes que recuperen el segon trimestre: Unitat 4 (apartats 1,2,3 i 4)

La no presentació de les feines invalida la nota de l'examen.

Això val tant per la recuperació del mes de juny i setembre.

UNITAT 1. ELECTRICITAT

1. Qui va ser l'inventor de la làmpada de baix consum? En quin segle?

2. Fes un esquema per explicar com es produeix la llum que veiem en una làmpada de baix consum. Pots consultar el llibre (pàg 7) o per internet.

3. Què entenem per corrent elèctric? Quan podem dir que un circuit elèctric està tancat?

4. Explica a què fan referència les següents magnituds elèctriques indicant el seu símbol i en què es mesuren: voltatge, intensitat i resistència.

5. Fes un esquema que expliqui quins són els elements o components d'un circuit elèctric i els seus símbols.

6. Quin és el sentit convencional del corrent elèctric?

7. Explica què són els generadors de corrent. Quins tipus hi ha?

8. Explica quina és la funció dels cables. Quina part del cable és aïllant? Per què? Quina part del cable és conductora? Per què?

9. Posa tres exemples de materials que siguin conductors de l'electricitat.

10. Posa tres exemples de materials que siguin aïllants de l'electricitat.

11. Quina és la funció de les làmpades o bombetes? 

12. Explica les característiques dels següents elements receptor: díode LED, làmpada incandescent, làmpada fluorescent de baix consum i làmpada LED.

13. Fes una petita biografia de Thomas A. Edison.

14. Quina és la funció dels motors? Explica com funciona un motor i quins són els seus elements.

15. Explica la diferència entre els següents elements de control d'un circuit elèctric: polsador, interruptor i commutador.

16. Per a què serveixen els elements de protecció d'un circuit elèctric? Posa un exemple explicant el seu funcionament.

17. Explica què és un circuit en sèrie. Dibuixa un circuit en sèrie format per un generador, tres elements receptors, un element de control i cable.

18. Explica què és un circuit en paral·lel. Dibuixa un circuit en paral·lel format per un generador, tres elements receptors, un element de control i cable.

19. Explica què passaria si es desconnectés una bombeta en cadacun dels circuits de les dues preguntes anteriors. Raona la resposta.

UNITAT 2 CIRCUITS ELÈCTRICS

20. Explica què és un generador de corrent altern. Quines diferències hi ha amb un generador de corrent continu?

21. Fes un esquema (dibuixos i informació) on s'expliqui com es genera el corrent elèctric en un alternador i com arriba a les nostres llars (pot ser també imatges buscades per internet).

22. Explica quina funció tenen els commutadors.

23. Què és un relé? Busca la imatge d'un relé, enganxala al full d'exercicis i amb fletxe explica el seu funcionament.

24. Explica el funcionament d'un electroiman.

25. Classifica els aparell següents en funció de si usen corrent continu o altern:

        a) llanterna                                                       f) ordinador de sobretaula
        b) frigorífic                                                       g) telèfon mòbil
        c)  batedora                                                      h) maquineta de fer punta automàtica
        d) torradora                                                     i) tauleta (desconnectada)
        e) lector de llibres electrònics                         j) tauleta (connectada a la xarxa)


UNITAT 4 PROCESSOS I TRANSFORMACIONS TECNOLÒGIQUES...


APARTAT 1,2,3 - DE LES MATÈRIES PRIMERES A LES INDÚSTRIES

26. Indica si les indústries següents pertanyen a la indústria pesant, a la indústria de béns immobles o bé a la indústria lleugera:

      a) fàbrica de mòbils                                  d) fàbrica de vidre
      b) siderúrgia                                              e) fàbrica de micropocessadors
      c) fàbrica de ciment                                  f) metal·lúrgia
    
27. Completa els enunciats amb els termes següents: 

             carda, torçar, netegen, manuar i vetes

      a) La __________ és un aparell amb el qual es pentinen les fibres.
    
      b) Gràcies al _________, s'estiren les cintes de carda i s'obtenen les __________.

      c) El batà és una màquina amb la qual es __________ les fibres i s'extreu la brutícia que                   contenen.

      d) El darrer pas consisteix a _________ les cintes per obtenir el fil.

28. Explica la diferència entre matèries primeres i materials transformats.

29. Què és un objecte tecnològic?

28. Què són les tècniques de producció?

29. Explica les característiques principals de les següents tècniques de producció:

      artesanal, industrial i semiindustrial

30. Quines són les característiques de la producció industrial? Explica-les.

31. Defineix els següents conceptes relacionats amb la comercialització i distribució de productes: 

        magatzem, contenidor, palet, toro, embalatge, màrqueting, estoc, empresa virtual

32. Fes un esquema per explicar la classificació de les indústries.

APARTAT 4 - LA INDÚSTRIA TÈXTIL

33. Defineix indústria tèxtil.

34. Explica quin origen tenen les fibres sintètiques. Posa algun exemple.

35. Explica quin origen tenen les fibres artificials. Posa algun exemple.

36. Indica quin és l'origen - animal, vegetal o mineral - que tenen les fibres següents:

        a) lli                                      e) amiant   
        b) llana                                 f)espart
        c) fibra òptica                      g) cotó
        d) fibra de vidre                  h) cuir

37. Explica en forma d'esquema el procés de la filatura.

38. Explica en forma d'esquema el procés del tissatge.

39. En què consisteix la tintura? I l'estampació?

40. El procés de confecció consta de tres fases. Explica quines són i en què consisteixen.

       
APARTAT 5 - LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

41. Defineix indústria alimentària.

42. Explica en què consisteixen les següents tècniques de conservació d'aliments:

      adob, dessecació, pasteurització, salaó i liofilització

43. Indica quin és el millor mètode per elaborar i conservar els aliments següents:

      a) maduixes                            e) llet
      b) salmó fumat                       f) embotits
      c) cafè                                      g) xocolata
      d) figues seques                      h) iogurts

44. Completa les oracions següents:

      a) Per conservar la llet, s'utilitza la tècnica de ________________.

      b) El procés pel qual un aliment es conserva per sota dels 5 graus sota zero s'anomena 
        ___________.

      c) Amb la tècnica de la _____________, es vol deshidratar els aliments sense aplicar calor,              sinó sal.

      d) En el procés d' ____________, els aliments primer s'escalfen i després s'envasen al buit.

      e) El procés pel qual un aliment se submergeix en una substància en la qual no poden 
          proliferar els microorganismes s'anomena __________.

      f) Per fer l'_________________, primer es cou l'aliment i seguiment es recobreix amb una 
         solució saturada d'aigua i sucre.

      g) Amb la _________________ el producte es congela i després es deixa en una cambra de 
          buit.

45. Hi han tres tipus de fermentació. Digues quins són i en què consisteixen.
    

     






dimecres, 18 d’abril de 2018

COMENTARI OBRA APOL·LO I DAFNE

COMENTARI PALAU DE VERSALLES

OBRES COMENTADES


FITXA 54. SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE



Resultado de imagen de san carlo alle quattro fontane            Resultado de imagen de san carlo alle quattro fontane

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom de l’edifici: San Carlo alle Quattro Fontane    

Arquitecte: Borromini, Francesco
Datació: església i claustre, 1638 – 1641;
 façana, 1665 – 1667
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: maons i estuc
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:



2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Elements de suport

(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen amb columnes inspirades en corínties i mur i en la façana de forma igual. A sobre, trobem un entaulament de formes còncaves i convexes, que sobresurten més, es tracta d’un mur ondulant. En quatres laterals, trobem a sobre de l’entaulament una volta de ¼ d’esfera, en cada lateral, quatre petxines amb medallons que aguanten



2.2 Elements de coberta

(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una cúpula. En el centre de la cúpula, trobem cassetons amb aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mes petites. A dalt de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.



2.3 Espais interiors

El tipus de planta es tracta d’una planta calculada i complexa, en el que abunden els triangles en la planta, en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles.
Dona una sensació de dinamisme, gracies a les formes còncaves del mur ondulant, encara que els espais siguin petits.



2.4 Exterior

La façana te dos nivells i que el que marca l’estructura de columnes d’ordre gegant en els dos pisos que es combinen amb columnes d’ordre menors. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona majestuositat.
La part inferior trobem nitxos o fornícules i just en la part de sobre de la porta, trobem la fornícula de San Carles Borromeu, el seu fundador.
La façana te forma ondulant i esta coronada amb un medalló buit i ens recorda vagament un frontó acabada en punta.



2.5 Estil

Pertany al barroc especulatiu, Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus edificis.



L'ARQUITECTURA RELIGIOSA

Espais utilitaris 

Façanes dominades pel cos central amb frontó, potenciant la verticalitat. La decoració donarà ambient barroc: Il Gesù, d'Il Vignola (1568, projecte)

Espais especulatius

Plantes centralitzades i flexibles (planta circular, el·líptica, combinada, creu grega allargada, octogonal) Cúpula Parets ondulants.

Es pretén integrar les parts en un tot. Teatralitat de l'espai interior (l'espectador se situa dins l'espai): San Carlino alle Quattro Fontane (1634-91) i Sant'Ivo alla Sapienza (1642-50), de Borromini , Sant'Andrea al Quirinale, de Bernini (1658-70), La Salute, de Baldasare Longhena (1631), Santa Maria de la Divina Providencia, de Guarino Guarini (1698)

Estil

Classicisme: Itàlia: pervivència en un primer moment : Plaça de S. Pere del Vaticà, de Bernini (1656-67), després se supera. França: pervivència. Val-de-Grâce, de Mansart i Lemercier (1645). Les Invalides, de Bruant i Hardouin-Mansart (1679-91)
Anticlassicisme: Itàlia: Borromini, Guarini, alguna obra de Bernini. Decoració: ús de columnes salomòniques, volutes, trencaments d'entaulaments, ondulacions com a esquema decoratiu.

Oratorio dei Filippini, Sant'Ivo alla Sapienza



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Roma del s XVII, la Roma dels papes en que ells eren els rics que pagaven als artistes, els Estats Pontificis son importants i tothom competeix per tenir temples i esglésies.



3.2 Funció de l’obra

Va ser encarregat per l’ordre del Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglésies i temples.



3.3 Contingut i significació de l’edifici

Contingut

Es un temple dedicat al fundador de l’ordre, San Carles Borromeu, tota l’obra arquitectònica completa esta dedicada al Sant.



Significació

Es un temple que per l’autor porta a l’extrem tota la tècnica, el moviment en la construcció i tot el que ell sabia, la geometria, les distancies... plasma el seu ideari arquitectònic.






FITXA 55. PALAU DE VERSALLES


Resultado de imagen de palau de versalles


1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom de l'edifici: Palau de Versalles
Arquitecte: Hardouin – Mansart, Jules
Datació: 1667 – 1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra, marbre i miralls
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati)


2.1 Elements de suport

(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de l’època, amb profusió de columnes i pilastres per alliberar alguns murs de la seva funció de carrega.



2.2 Elements de coberta

(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Amb els elements de coberta, son principalment cobertes planes o voltades a conveniència de l’estètica i el recinte.
En destaca el sostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capçalera semicircular.



2.3 Espais interiors

En quant als espais interiors dona una sensació de força econòmica de qui ho ha pagat, i una sensació de poder força evident. Principalment l’interior del palau, on es diu que vivien 5000 persones, tota la Cort: ministres, criats, vividors, secretaris... de tot.



D'aquest interior on hi havia tanta gent destaquen dues peces importants:1. Galeria dels miralls
Galeria coberta amb volta de canó, i quan el sol donava a aquesta galeria donava un afecte de reverberació, de llum. Te 75 metres de llarg la galeria, i volta de canó decorada i pintada per Charles Le Brun. 



2.4 Capella reial

Va ser l’últim que va fer Mansart, es tracta d'una capella de 3 naus grans acabades en una capçalera semicircular i dos pisos. El primer pis suportat per pilars i arcs i el segon suportat columnes dòriques i entaulament continu a tot el voltant. On el rei escoltava missa a diari, no baixava a baix es quedava a dalt, i a banda i banda de la galeria es ficaven les senyores a seguir la missa.



2.5 Exterior

L’estructura de l’edifici es en forma de C amb un pati de marbre que potencia la integració amb els jardins exteriors. Un eix travessa els palaus enllaçant davant i darrere anomenat pati d’honor (Cour d'honneur) que li dona un aire d'horitzontalitat.
Aquesta façana es sòbria estil classicista, barroc francès es caracteritza per la sobrietat, a diferencia del italià. Al francès predomina la línia recta.



La façana es pot dividir en tres parts:1. Basament (planta baixa, base)2. Planta principal3. Àtic coronat per trofeus i una balustrada.Estructura vista en alçat.
Aquest edifici te al llarg de tota la façana te elements que sobresurten mes que altres fent com un petit relleu, que fa que no sigui tan monòtona.



2.5 Estil

El Palau de Versalles pertany al barroc francès, ja que com podem observar l’edifici central que es troba orientat cap l’est – oest, ja que des de l’habitació del rei, Lluis XIX “El Rei Sol”, es pogués veure el recorregut del Sol.



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

Ens trobem en una etapa de la monarquia absoluta, en el qual el rei que ocupa la majoria del s. XVII es el rei Lluis XIV. França es consolida com una gran potència, ja que aquesta monarquia era molt eficient. Lluís XIV disposava d’un primer ministre anomenat Colbert, que per la seva eficiència va aconseguir el càrrec. Malgrat tot el que comportava inconvenients, la monarquia absoluta pensaven en un futur, a diferència de la hispànica. França s'expansiona a un nivell que serà la substituta d'Espanya en el s. XVIII.



3.2 Funció de l'obra

Pel que fa a la funció pràctica es l'habitatge. També té aquesta funció simbòlica, simbolitza la monarquia absoluta. I el jardí com a natura domesticada.



Aleshores el rei es va projectar amb la imatge del Rei Sol que tot gira al seu voltant, era el centre de tot podem trobar per tot l'edifici, al·legories enfront aquest tema


3.3 Contingut i significació de l'edifici

En quant el significat del Palau de Versalles, al principi, per a Lluis XII era el seu refugi de caça favorit, fins quan Lluis XIV heretà el tro, va fugir de Paris perquè tenia una mica de por, vivia entre el Louvre i Versalles, i finalment se’n va a Versalles, i va demanar d'ampliar-ho, de forma que s'havia de fer un palau enorme.

El significat principal del palau es la frontera entre la vida dels pagesos i burgesos comparada amb la vida ideal dels aristocràtics.


FITXA 56. APOL·LO I DAFNE



1. Classificació de l’obra

a. Títol: Apol·lo i Dafne
b. Autor: Bernini, Gian Lorenzo
c. Cronologia: 1622-1625
d. Escola o país: Itàlia
e. Estil: Barroc

2. Biografia autor

Gian Lorenzo Bernini fou l'escultor més destacat del Barroc italià. Bernini va aprendre l'ofici amb el seu pare Pietro, un escultor manierista de certa anomenada. Aquest  va posar el seu fill en contacte amb Scipione Borghese, per a qui va fer, quan tenia poc més de vint anys, un gran nombre d'escultures en les quals va mostrar un domini tècnic tan sorprenent com precoç.

Desprès de l'elecció del papa Urbà VIII, l'any 1623, Bernini esdevenir l'arquitecte i l'artista principal de la cort pontifícia i de Roma. En aquest període va realitzar molts encàrrecs, entre els quals destaca el famós baldaquí de la basílica de Sant Pere del Vaticà. L'any 1644, l'arribada del papa Inocenci X va significar una aturada en la seva trajectòria i no va reprendre l'activitat fins al nomenament d'Alexandre VII.


3. Temàtica

Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Segons la mitologia clàssica, la nimfa Dafne era la filla del déu del riu Peneu. En consagrar-se a Artemisa, deessa de la caça, decidí renunciar, com aquesta, a casar-se. El déu Apol·lo en veure-la se n’enamorà apassionadament i, malgrat ser rebutjats els seus requeriments, la perseguí pel bosc. En no veure cap altra escapatòria, Dafne optà per demanar l’ajut del seu pare, el qual la transforma en llorer (“daphne” en grec) en el precís moment en que Apol·lo li posava la mà al damunt. A partir d’aquell moment Apol·lo feu del llorer el seu arbre sagrat.
Esta basada en un dels poemes d´Ovidi (les metamorfosis).



3. Descripció de l’obra

a. Elements tècnics:

Grup escultòric fet en marbre, de forma exempta i en esculpit com a tècnica.



b. Elements formals:

Formes obertes en un sentit d’elevació, lleugerament corbades i son obertes cap enfora del grup i aquesta direcció es vertical, cap amunt i cap a fora, escultura dinàmica les figures estan captades en un moment congelant, capturant el moment de la conversió de Dafne en arbre, te grans dosis de gestualitat, sobretot en Dafne molt mes expressiva que el deu n’és una mica menys, l’obra fa 243 cm d'alt, la sensació k dona no es de monumentalitat, sinó de proporció humana amb múltiples punts de vista, encara que ni ha un que en destaca que seria el lateral dret respecte l’escultura que ens ensenya tota l’essència, mentre feia aquesta obra, Bernini pensava en la corba, dos corbes paral·leles que surten per la mateixa base, però que s’allunya cap amunt. la mes destacada seria l’expressivitat, fins i tot, impressiona i emociona



4. Dependències i influencies posteriors

L'obra de Vernini està considerada el paradigma de l'escultura barroca i supera l'obra de qualsevol altre escultor de seu temps. Fernini assenyala en gran manera l'itinerari que seguirà l'escultura occidental durant el segle XVIII fins al Neoclassicisme.



5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

Té relació amb David, l'escultura va realitzar-se entre els anys 1623 i 1624 per encàrrec del cardenal Borghese mentre estava realitzant "Apol·lo i Dafne". L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 170 cm i El rapte de Proserpina, escultura de temàtica mitològica recollida a les "Metamorfosis" del poeta romà Ovidi, on Hades-Plutó rapta per desig Persèfone-Proserpina filla de Dèmeter-Ceres. L'escultura va realitzar-se entre els anys 1621 i 1622 per encàrrec del cardenal Borghese. L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 255 cm. Totes dues fetes per la decoració de la vil·la Borghese.




6. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic

Decorar la vil·la Borghese, amb tres escultures pel cardenal Borghese i en l’actualitat segueixen les tres escultures en el mateix entorn arquitectònic.



8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela

El mite de Dafne també fa al·lusió a la família Maffeo Barberini, el futur papa Urbà VIII, l’amic i mecenes de Bernini, que incloïa en el seu escut d’armes unes fulles de llorer.



9. Context històric i artístic



FITXA 58. JUDIT I HOLOFERNES




1. DOCUMENTACIO GENERAL

Títol: Judit i Holofernes
Autor: Artemisia Gentileschi
Cronologia: c. 1612-1613
Estil: Barroc ( Naturalisme)
Tècnica: oli sobre tela
Suport: tela
Localització: Museu de Capodimonte de Nàpols
Tema: Bíblic.

2. BIOGRAFIA AUTORA

Artemisia Gentileschi era filla del pintor barroc Orazio Gentileschi, aquest estava entre els millors seguidors de Caravaggio.

Dotada amb un talent precoç, la seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció pictòrica. L'experiència traumàtica d'haver estat violada als 19 anys pel seu professor de dibuix va marcar la seva obra, en la qual trobem com a protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.

Artemisia va viure una vida d'independència poc comuna entre les dones de l'època, i constitueix un cas atípic en la història de la pintura.


3. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU

Compositivament l’obra s’estructura entorn un triangle, on els caps dels personatges son els vèrtexs, sent el d’Holofernes el punt principal de l’acció. A ell van a parar la resta de línees compositives, així com el focus de llum que il·lumina l’escena des de l’esquerra.
Un cromatisme viu defineix l’escena, destacant el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc, tres tonalitats presents també a l’obra de Caravaggio.



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

La seva funció fluctua entre el triomf sobre els enemics d’Israel i la venjança plàstica de l’autora envers la seva cruenta violació



3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context personal

Filla d’Orazio Gentileschi, Artemisia ( Roma 1593 – Nàpols 1653) fou una destacada pintora dins el corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada d’un talent precoç, la seva trajectòria personal va influir amb gran mesura en la seva producció pictòrica. Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es caracteritza per tractar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d’una gran força dramàtica. La seva vida independent contrasta amb l’habitual de l’època, convertint-se en un cas atípic dins la història de la pintura. Va treballar a Florència i Roma fins que l’any 1630 s’establí a Nàpols.




3.3 Destacar relacions i influencies.

La influencia de Caravaggio és molt evident. En primer lloc per la captació de l’escena com si es tractés d’un fotograma fílmic, on l’espectador pot veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc pel fet de vestir els personatges amb indumentària contemporània , presentant-los com a gent corrent i no com a estereotips de bellesa; en tercer lloc pel dramatisme de l’escena i en darrer lloc per l’ús d’un focus lumínic efectista i conceptual que il·lumina de esquerra a dreta i en diagonal l’escena, sense que sapiguem d’on prové.
L’obra d’Artemisia es contraposa al corrent classicista d’Annibale Carracci i la
seva escola.



3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira.

Contingut (tema que tracta)

Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes (Apòcrifs de l’Antic Testament). Segons la narració l’exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar al seu poble. Es dirigí al campament assiri amb la falsa pretensió de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest s’enamora de la jove i organitzà un banquet a la seva tenda. Quan després del sopar el general estava totalment begut, Judit li tallà el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra. Al matí següent , al conèixer la noticia els assiris fugiren.



La història de Judit i Holofernes no es admesa en els evangelis canònics. Hom la interpreta com la victòria del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la Jueva i designa l’encarnació del poble d’Israel mes que el d’una persona individual. La ciutat de Betulia es desconeguda pels geògrafs. En el seu sentit hebreu Beth Eloa significa casa de deu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes . En definitiva es pot interpretar com la victòria dels hebreus sobre els seus enemics.



Significació (missatge)

L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’heroïna jueva amb l’ajuda d’Abra degolla a Holofernes.

A nivell iconogràfic, es molt significatiu el model que Artemisia escull per a representar a Agra. Tradicionalment, aquesta es representava com una dona gran i mai participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, es una dona jove i forta que participa activament en la decapitació. Tanmateix, ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari. La seva expressió impassible, la seva superioritat física i una fredor emocional, que alguns han relacionat com un gest de alliberació i venjança de la pintora per la cruel violació soferta poc temps abans, defineixen l’obra.





FITXA 59. LES TRES GRÀCIES


1. DOCUMENTACIO GENERAL


Títol: Les tres Gràcies
Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Tècnica: Oli sobre fusta
Tema: mitològic
Estil: Barroc
Escola: italià
Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid    



2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL

2.1 Elements tècnics

Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau el groc i el vermell.
La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada.
Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.



2.2 Elements formals

Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a cupido amb el corn de l’abundància als braços.



2.3 Estil

- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

A les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer degut a les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic), altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.



- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:

Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.

En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa; aquest és el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitació. L'altre vessant és la del retrat de grup.

L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià. Barroc: influït pel Miquel Ángel més dinàmic i per Ticià. Composicions obertes, dinàmiques i unitàries. L'important és el conjunt, no les parts. Autors: Rubens, L. Giordano, Murillo.



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

Rubens va conservar “Les Tres Gràcies” fins el dia en que va morir. Posteriorment, el rei Felip IV d’Espanya va adquirir el quadre després que la dona de Rubens volgués cremar-lo, degut a la sensualitat pecaminosa que, segons ella, desprenia.



3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context històric

El segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu. 

A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. 

A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.



3.3 Destacar relacions i influencies.

Les seves figures eres robustes i corpulentes inspirades en l’estil de Miquel Àngel. Altres aspectes a destacar de les seves obres és el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles venecianes i el tractament de la llum, que està inspirat en Caravaggio.
Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velázquez



3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira

Contingut (tema que tracta)

El tema en que s’inspira l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome , eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Es tracta d’un tema clàssic tractat d’una manera especial, buscant una exuberància de formes amb una sensualitat exuberant.



Significació (missatge)

La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona.
Utilitza aquest tema mitològic per representar nus femenins.

FITXA 60.

 

LA LLIÇÓ D'ANATOMIA DEL PROFESSOR TULP




1. DOCUMENTACIO GENERAL

Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Autor: Rembrant, Harmenszoon van Rijn
Datació: 1632
Estil: Barroc
Escola: holandès
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,69 m x 2,16 m
Localització original: seu social dels cirurgians d’Amsterdam
Localització actual: Mauritshuis, a l’Haia


2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL

2.1 Elements tècnics

En aquesta pintura hi veiem clarament que els colors predominants en són el blanc i el negre. El blanc el trobem representat en els rostres, el coll de la vestimenta i en el cadàver. El negre, per la seva banda, es situa a les vestimentes i ocupa gran part de la resta del quadre. La llum natural, que ve des de dalt, il·lumina el cos nu i sense vida del cadàver i els rostres dels assistents a la lliçó. Hi podem veure una pinzellada ben escampada, pictòrica.



2.2 Elements formals

Aquest quadre és el primer retrat de grup d’una corporació professional que va fer Rembrandt. En ell, hi va aportar importants innovacions respecte la concepció tradicional d’aquest tipus de pintura que hi havia a Holanda ja que va col·locar els personatges en un ordre aleatori en comptes de jeràrquic. Seguint amb la tradició preceptiva de la pintura holandesa, conferí a tots els personatges del grup les mateixes dimensions i va optar per situar-los de manera piramidal. Els tres oients centrals, disposats en triangle, observen atents les pinces i les mans del cirurgià.



2.3 Estil

- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

Rembrandt, va preferir centrar-se en les accions humanes i en poques ocasions va inspirar les seves obres en temes mitològics com feia Rubens. Aquest artista, admirador de Caravaggio, va plasmar a les seves obres un tractament de la llum semblant al de l’autor italià. A mesura que van passant els anys, el seu estil evoluciona i la pinzellada es va fent cada cop més notòria.



- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:

Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.

Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
Realisme: té com a model la realitat tangible que és traslladada a les obres el més fidelment possible. Es dóna principalment a Holanda i s'identifica amb la pintura de gènere. És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic.
Autors: F. Hals, J. Vermeer, Rembrandt, Hobbema, Heda, però també algunes obres de Velázquez



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

“La lliçó d’anatomia del professor Tulp” va ser un encàrrec de la corporació de cirurgians d’Amsterdam i es va exposar a la seva seu social.



3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context històric

L’Holanda del segle XVII estava en lluita amb l’Imperi Espanyol per tal d’aconseguir la seva independència. Quan la va aconseguir, a Holanda s’hi va instaurar un règim republicà i, posteriorment, un de monàrquic.. Holanda passava a ser un país ric i en plena expansió, on mercaders, burgesos i artesans comerciaven i entenien d’art. Els retrats en grup de corporacions constituïren un gènere únic al país neerlandès i proporcionaren bons ingressos als pintors d’una contrada on ni l’Església ni la casa reial no exercien com a mecenes de l’art.



3.3 Destacar relacions i influencies.

Rembrandt va ser un admirador de Caravaggio i del seu tractament de la llum, del qual va rebre influència i va aplicar a les seves pròpies obres.
L’obra de Rembrandt va exercir una influència remarcable en artistes com Delacroix, i també en els impressionistes i en el pintor espanyol Goya, amb qui va compartir la passió pels gravats.



3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira

Contingut (tema que tracta)

El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver, activitat molt poc comuna a l’època, per tal d’explicar als set personatges que l’acompanyen el funcionament dels tendons del braç



Significació (missatge)


Aquesta obra es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cos sense vida d’un executat. L’obra vol transmetre l’orgull corporatiu d’aquella època.


FITXA 62. LAS MENINAS



1. DOCUMENTACIO GENERAL

Títol: Las Meninas
Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
Datació: 1656
Estil: Barroc
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 3.18 m x 2.76 m
Localització original i actual: Museu del Prado a Madrid


2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL

2.1 Elements tècnics

Es tracta d'una obra en la qual cromaticament hi ha un predomini dels colors terrosos, dels ocres i dels marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu.En aquesta pintura el dibuix queda relegat a un nivell molt baix, això ho podem veure sobretot a les flors del pit de la infanta. És una obra pictòrica amb una pinzellada molt solta i lliure i això és una gran innovació en detallisme. Utilitza la tècnica del punt sobre taca, és a dir, primer una pinzellada fina i després una gruixuda.

La llum que podem observar en aquest quadre és una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcció cap a l'esquerra, d'aquesta manera queda més il·luminat el pla dret i el pla inferior.És un quadre amb una gran profunditat, aconseguida per la combinació de la perspectiva geomètrica, la perspectiva lineal que ens marca un punt de fuga que és la porta del fons, i la perspectiva aeria que aconsegueix una difuminació a mesura que ens allunyem.


2.2 Elements formals

A nivell compositiu veiem la meitat superior del quadre buida i amb penombra, i la part inferior plena de gent i llum. Veiem que les figures estan distribuides per grups.A la part inferior veiem les figures disposades d'esquerra a dreta: Velázquez amb la tela i el caballet del quadre, en actitud de pensar, tot seguit una de les meninas, Maria Agustina Sarmiento, seguidament la infanta Margarida i al seu costat l'altre menina, Isabel de Velasca. L'altre nena que veiem és Mari Barbola, i el nen que està al seu costat i jugant amb el gos és diu Nicolàs. El gos és mestí i no se sap com es deia, és la figura més elaborada.

En aquesta obra hi ha una gradació de plans, és a dir, cap al darrere es van succeint els plans.Els caps fan com una mena de ziga-zaga amb la vista que li dóna ritme a la composició. Compositivament la porta, amb la figura que ens assenyala el mirall, José Nieto, on es veuen reflectits els reis, és un punt de fuga per a la mirada.

2.3 Estil

- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

L'estil al qual s'adscriu aquesta obra és Barroc, concretament pertany a l'escola espanyola, que és més realista. Velázquez és una suma, una confluència de les tendències i dels estils del seu temps. En ell trobem realisme, naturalisme, classicisme, tema religiós, retrat, bodegó... i aquesta és l'obra en què tot això es reflecteix.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:

Aquesta obra és un dels cims de la història de l'Art de tots els temps.

3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

Aquest quadre va estar fet a iniciativa pròpia de l'autor. Entre encàrrec i encàrrec Velázquez feia el que volia. El rei Felip IV tenia molta curiositat per aquest quadre.
Hi ha una certa reivindicació personal en aquest quadre que lliga amb la funció i el significat.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context històric

Ens trobem al segle XVII, l'època de l'absolutisme. Sevilla és la ciutat més important d'Espanya que és la primera potencia mundial del moment. Ens trobem en el moment de la contrareforma. La monarquia espanyola es troba en guerra amb els protestants holandesos.


3.3 Destacar relacions i influencies.

Velázquez es forma al taller de Pacheco a Sevilla. Coneix i intercanvia informació amb Rubens. El seu viatge a Itàlia és molt important. En el seu temps no va estar tan valorat.Goya va ser un gran admirador de Velázquez quant a la tècnica. Va influir també a alguns impressionistes com Manet. També a Picasso.


3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira

Contingut (tema que tracta )Significació (missatge)

El fet de que se'l canviés de nom ha fet dubtar del tema durant molt de temps. Velázquez pinta el moment en què la infanta Margarida entra al seu estudi mentre ell pinta als reis. La gran incògnita és: Què està pintant Velázquez? Després del seu viatge a Itàlia va veure que no estava tan valorat i volia reivindicar la seva noblesa i ho va fer amb aquest quadre i va demostrar que la pintura és un art de molt alt nivell.La senyal de que finalment va ser considerat noble és la creu de l'orde de Santiago que li van pintar després de mort, quan el van nomenar.

FITXA 63. EL GRONXADOR



1. DOCUMENTACIO GENERAL

Títol: El gronxador (o el feliç caprici del gronxador)
Autor: Fragonard, Jean Honoré
Datació: 1766
Estil: rococó
Escola: francès
Tècnica:
Suport: tela; 83 cm x 66 cm
Localització actual: Wallace Collection, a Londres


2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL

2.1 Elements tècnics

Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors verds i rosats, encara que també trobem tons blanquinosos al voltant de la noia. En quant a la pinzellada és tracta d’una pinzellada solta, no és tan lliure com la de Velazquez, però es molt pròpia d´ell amb un gran domini de les atmosferes de la llum. Pel que fa a la llum, aquesta prové de la clariana que s’obre pas entre els arbres i els núvols, que dona a l’artista un gran domini de la llum
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la tranquil·litat de la sabata de la noia, que aixeca la cama creant expectativa en el noi amagat en la gespa, dóna expressivitat al quadre: la sabata, les mirades....



2.2 Elements formals

En quant a la composició; esta formada de forma triangular, que seria des de la punta al cap de la noia, un dels extrems, més cada un dels costats seria el braç del noi i per l'altre les cordes que esta aguantant l’home que apareix a la zona inferior dreta.



2.3 Estil

- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

Es va forjar amb els mestres Barrocs: Rubens, Rembrandt... i del seu mestre Boucher. Va ser amic de David, però quan va canviar els valor de la Revolució Francesa, ell no està al nivell i perd posicions en el rànquing de pintors grans.



- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:

El terme rococó, és un terme d'origen pejoratiu que va ser implementat pels neoclàssics francesos per referir-se a l'art que durant la primera meitat del segle XVIII va inundar el gust aristocràtic francès. Podem dir que neix amb el segle XVIII, arriba al seu màxim apogeu cap el 1730 i es va diluint a mesura que avança el segle. A partir de la segona meitat del XVIII s'extén i ho fa, sobretot, cap a Alemanya. És un art aristocràtic dels períodes dels reis Lluís XV i Lluís XVI i que trobem principalment en l'arquitectura i la pintura, a part, evidentment, de les arts aplicades i jardins. 

Les característiques de la pintura rococó són:

Temàtiques galants i intimistes de gust aristocràtic, plenes de frivolitat i fins i tot d'erotisme. Autors: Watteau, Fragonard, Boucher, Chardin.
Predomini de la paleta clara: rosats, verds i grocs pastel.



3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

Va ser per encàrrec d'un jove noble, però no se sap segur, però el que si que sabem que es tracta d’una obra d’encàrrec.



3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context històric

Ens trobem en la França de l'absolutisme, es la primera potencia d'Europa. On la noblesa es la principal clientela d'aquests artistes, ja que ens trobem que la noblesa exerceix el poder i a més ens trobem en una societat estamental. També emanen en les pintures escenes galants, d'amor, de seducció, de punt eròtic...



3.3 Destacar relacions i influencies.

El seu estil primerenc es desenvolupa dins dels paràmetres del seu mestre Boucher, famós per les escenes pastorals i mitològiques, plenes de sensualitat i alegria.
El profund coneixement dels pintors flamencs (Peter Paulus Rubens, Fans Hals i d’altres) també l’ajudà a desenvolupar plenament el seu art.



3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira

Contingut (tema que tracta)

Des del gronxador una noia amb un esplèndid vestit rosa llança una sabata cap a un jove que, estirat sobre la vegetació, l’observa atentament, mentre un home més madur impulsa el gronxador mitjançant unes cordes.



Significació (missatge)

L’autor dona un missatge sobre l’amor galant, aquell tipus d’amor que va més enllà dels canons establerts amb coqueteria