Art romànic - Pintura

FRONTAL DE SANTA MARIA D'ÀVIA DOCUMENTACIÓ GENERAL   Títol: frontal de Sta. Maria d'Avià Autor: desconegut Cronologia: segle XIII Estil: romànic Tècnica: tremp d'ou, amb colradures i estocats Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya CONTEXT HISTÒRIC Els frontals d'altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició és deguda principalment a la voluntat d'aprofitar com a suport d'imatges la pos de fusta situada davant de l'altar. El primers frontals d'altar daten del segle IV d.C. En un primer moment estaven formats per tapissos o riques teles, però posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com la plata o el coure esmaltat. Amb el pas del temps, les escenes representades als frontals dels altars es van anar fent més complexes i les seves dimensions van créixer. A més a més, el canvi en la litúrgia, en el qual el sacerdot es va situar davant l'altar i d'esquerra als fidels, va provocar un canvi d'ubicació del frontal. Així es van situar darrere de l'altar, és a dir, del tablum, aixó va donar lloc a una nova tipologia: el retaule (rere l'altar). A més dels típics murals al fresc, a Catalunya també es poden trobar pintures sobre taula que serviren per ornar la part frontal de l'altar. El frontal de Sta. Maria d'Avià destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.

ANÀLISI FORMAL Composició El frontal de l'altar és dividit en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge sosté l'Infant a la falda. Continua existint una forta tendència al hieratiame però les figures ja són molt humanitzades. Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu: l'Anunciació i la Visitació; el naixement;l'Epifania, i la presentació de l'infant Jesús al temple. Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d'un eix central. No hi ha perspectiva. Element plàstics El frontal de l'altar d'Avià presenta tècniques complementàries, com l'estucat o la colradura, és a dir, l'aplicació d'un vernís transparent tenyit de color groguenc. S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l'anatomia dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició traspua equilibri i sensació de moviment.   ESTIL Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característicsde la pintura romànica. El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural. INTERPRETACIÓ Contingut i significació A la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies.  Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema.  Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església. Funció Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a l'església.