UNITAT 1. LA CREACIÓ VISUAL

LES IMATGES I LA REALITAT 

     Si algú et demanés quin dels cinc sentits té més importància, quin diries? Sembla clar que tothom diria que la vista. És per aquest motiu que aquesta unitat es centra en aprendre a mira, per poder descobrir el que ens envolta.

       En aquesta unitat coneixeràs la influència que tenen la cultura i els sentits en la manera d'entendre el que ens envolta i també aprendràs que la realitat i la imatge de la realitat són coses diferents.

LA PERCEPCIÓ DE LA REALITAT

• VEURE: És la capacitat física de formar una imatge a la retina. 

• MIRAR: És veure amb atenció i interès. Però no totes les persones interpreten de la mateixa manera el que miren.

• PERCEBRE: La percepció és la suma de la informació que ens donen els sentits. Els sentits reben la informació, però és el cervell el que la interpreta.

       No totes les persones percebem les coses de la mateixa manera encara que físicament sentim el mateix. Hi ha diferents raons per les quals alguna cosa ens crida l'atenció:

- la posició i el color dels objectes

- la necessitat

- la motivació

- el context cultural

         Quan percebem una figura o una imatge ens hi fixem en les característiques que la identifiquen com la forma i el color, però la seva comprensió ve determinada per la nostra formació, és a dir, els nostres coneixements culturals, la nostra experiència personal i les nostres necessitats.

         D'altra banda, la percepció és selectiva, això vol dir que no processem tota la informació que el cervell percep. Només som conscients de les impressions perceptives que ens interessen i/o en són útils per la nostra supervivència.

          També pot succeir que la imatge que construïm en el nostre cervell no sigui exactament igual a la que estem veient. S'anomenen il·lusions òptiques aquelles imatges que per les seves característiques són percebudes de manera diferent de com són en realitat.

   

LES IL·LUSIONS ÒPTIQUES DE JULIAN BEEVER

ANAMORFOSI

LES LLEIS DE LA GESTALT

     Molts estudis han analitzat la manera com el cervell de les persones interpreta les imatges. Algunes d'aquestes conclusions d'aquests estudis van ser publicades per un grup de psicòlegs alemanys de començament del segle XX amb el nom de gestaltpsychologie o Gestalt. Aquestes lleis afirmen que les formes es perceben en conjunt i que el tot és diferent de la suma de les part.

IMATGE I SIGNIFICAT

     Una imatge és la representació visual d'objectes, escenes o sensacions, és la representació de la realitat no la realitat en sí mateixa. El grau de semblança entre la imatge i el model que representa s'anomena iconicitat.

ESCALA DELS GRAUS D'ICONICITAT

10. La imatge natural

  9. Model tridimensional a escala

  8. Holograma

  7. Fotografia a color

  6. Fotografia en blanc i negre

  5. Pintura realista

  4. Representació figurativa no realista

  3. Pictograma

  2. Esquema arbitrari

  1. Representació abstracta

        A partir del grau de semblança de les imatges amb la realitat podem parlar de tres tipus d'imatges: naturalistes (realistes i figuratives), abstractes i simbòliques.

- NATURALISME: Representa figures o objectes que es poden reconèixer (la imatge pot estar treta de la realitat natural o de la realitat inventada). Les formes tracten d'imitar la realitat i es pot establir una escala que va des de l'hiperrealisme a l'art figuratiu.

     - Imatges realistes: Són les que representen fidelment la realitat

     - Imatges figuratives: Són les que s'inspiren en la realitat i la transformen

         Entenem per imatge figurativa aquella que es basa en la representació o interpretació d'una realitat externa i que té un grau d'iconicitat suficientment elevat per permetre'n la identificació o reconeixement del referent. Dins de l'art figuratiu, es produeix una geometrització o simplificació de la forma, però si la simplificació fa que la forma inicial no es pugui reconèixer es pot passar a l'abstracció.

         Podem considerar que, en general, a mesura que n'augmenta el grau d'iconicitat n'augmenta el grau de realisme, o a mida que disminueix el grau d'iconicitat n'augmenta l'abstracció. Observa:

 

- ABSTACCIÓ: No reprodueixen la realitat, sinó elements propis del llenguatge plàstic: llum, color, formes,...

- SIMBOLISME: Representen una idea amb una imatge diferent de la que tenen realment. Poden ser naturalistes o abstractes.

LES FUNCIONS DE LA IMATGE

Les imatges no sempre tenen la mateixa finalitat o funció. Normalment, una imatge pot tenir diverses finalitats o intencions comunicatives, predominant unes sobre altres:

- Finalitat informativa: Les imatges són un mitjà per informar de manera clara i directa. Les imatges informatives tracten de:

• Identificar persones i/o grups. Per exemple, els logotips, les marques o les imatges de banderes.

• Indicar accions, adreces o espais. Per exemple, els mapes, els plànols d'edificis, els dibuixos científics.

• descriure llocs, figures, fets o situacions. Per exemple, els mapes, els plànols d'edificis, els dibuixos científics.

• comunicar notícies. Per exemple, les imatges que acompanyen els textos informatius o els cartells anunciadors d'esdeveniments.

- Finalitat exhortativa: Les imatges tracten de convèncer al receptor perquè faci el que proposa el missatge. S'utilitzen fonamentalment en el camp de la publicitat, que ha de mantenir l'interès dels consumidors.

- Finalitat recreativa: Les imatges que corresponen a aquesta finalitat tenen com a principal objectiu entretenir. Són exemples de finalitat recreativa dels còmics, les pel·lícules, les imatges de revistes, les obres de teatre...

- Finalitat estètica: Les imatges estètiques busquen expressar sentiments i una idea particular de bellesa. Per exemple, les obres d'art: pintura, escultura, fotografia, etc.

LA IMATGE I LA COMUNICACIÓ: LECTURA D'IMATGES.

         Llegir un text significa relacionar paraules que defineixen conceptes diferents de manera que unides ens donen una idea de què se'ns vol transmetre.

             En la lectura d'imatges passa el mateix, percebem (interpretem) formes i colors i per mitjà de les relacions que s'estableixen podem comprendre el missatge que vol comunicar.

               Per llegir una imatge diferenciem dos nivells de lectura: una lectura objectiva i una altre subjectiva, i totes dues estan interrelacionades.

- Lectura objectiva: Són les dades que ofereix una imatge i que no estan subjectes a la lliure interpretació de l'espectador. Es a dir, descriure el contingut objectiu de les imatges i els seus elements gràfics (valor representatiu).

- Lectura subjectiva: Es quan parlem de la intenció comunicativa de l'autor/s i les idees o emocions que desperten en l'observador. Una visió particular de la realitat.