FORMES POLIGONALS

UNITAT 3. EL LLENGUATGE DEL DIBUIX TÈCNIC

FORMES POLIGONALS

1.  FORMES PLANES O POLIGONALS

         S’anomena figura geomètrica al conjunt de punts, línies i superfícies que determinen una forma. Quan una figura te només dues dimensions parlem de figures planes.

         Un polígon és una figura plana, tancada i limitada per uns segments (com a mínim 3), que són els costats. Els punts dels extrems són els seus vèrtex, és irregular si els costats i els angles són desiguals, i és regular si són iguals.

         Segons el nombre de costats, els polígons reben el nom de triangles, quadrilàters, pentàgons, hexàgons, heptàgons, enneàgons, decàgons i polígons d’un costat.

2.  ELS TRIANGLES

         El triangle és una forma plana formada per tres rectes que es tallen entre elles, per tant, té tres costats i tres vèrtex i la suma dels tres angles és de 180º.

         Les formes triangulars, especialment el triangle equilàter i l’isòsceles, s’han aplicat força a les imatges durant tota la història.

         Tipus de triangles: Es poden classificar segons els costats o segons els angles.

                

3.  ELS QUADRILÀTERS

         Els quadrilàters són polígons de quatre costats i quatre vèrtex i la suma dels angles és de 360º. La diagonal d’un quadrilàter és la recta que uneix dos vèrtex oposats. Tenen dues diagonals.

         Tipus de quadrilàters: Segons el paral·lelisme dels seus costats.

       

        

         Els quadrilàters també són molt abundants al nostre entorn. Els quadrats configuren gran quantitat d’objectes i d’imatges. Ara bé, la forma rectangular és la que l’ésser humà aplica amb més freqüència en les seves produccions: els llibres, els fulls de paper, les pantalles de cinema, d’ordinador, els quadres, els cartells,...

4.  CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS

                   Els polígons regulars tenen els costats i els angles iguals. Quan una circumferència passa pels seus vèrtexs, el polígon hi queda inscrit (dins) en aquesta circumferència i per tant, la circumferència serà circumscrita (fora) al polígon.

                   Per això, un dels procediments per construir polígons regulars consisteix a dividir la circumferència en parts iguals fent servir el regle i el compàs.

                                                                 

                   Els mètodes de representació són de dos tipus: un de caràcter general, és a dir, que es pot aplicar a qualsevol polígon regular amb el nombre de costats que desitgem; i un altre de particular, per a cada polígon en concret.

                   S'utilitzen  mètodes particulars, per la senzillesa dels seus traçats, en la construcció dels següents polígons: triangle equilàter, quadrat, pentàgon, hexàgon, heptàgon i octàgon.

                   L'aplicació del mètode general s'utilitza, generalment, quan calgui dibuixar polígons amb més de vuit costats.

- ELS POLÍGONS ESTRELLATS

             A partir de les divisions de les circumferències en parts iguals, es poden construir polígons estrellats. Per dibuixar-los, s'han d'unir divisions no consecutives. Segons el polígon hi ha més d'una solució.

                   Una estrella de mar és un pentàgon estrellat. Per traçar l'estrella, es divideix la circumferència en cinc parts i s'uneixen les divisions alternes.